Families Intel·ligents: Claus pràctiques per a la criança positiva
14 November, 2019
La Confederació Gonzalo Anaya anima als equips docents a treballar a les aules els drets de la Infància
20 November, 2019
“La criança positiva és la que construeix un pont estable sobre el qual caminen fills i filles, el pont té dos travesseres: una és l’atenció emocional (estima i suport incondicional, vincles) i l’altra la gestió de conductes, comportaments i límits. Quan sorgeixen problemes a casa o escola és perquè hi ha un desequilibri al pont i, com que som mares i pares perquè així ho hem decidit, hem de buscar l’equilibri perquè les travesseres donen seguretat en el camí, en el creixement dels xiquets/xiquetes i adolescents”. Amb aquestes paraules va introduir Antonio Ortuño, la xerrada “Famílies Intel·ligents: Claus pràctiques per a la parentalitat positiva”.
I, que són les famílies intel·ligents? Antonio Ortuño les va definir com aquelles que s’adapten als canvis, que accepten que tot procés implica conflictes i que busquen l’equilibri del pont sobre el qual evolucionen fills i filles. “Són aquelles famílies que es centren en solucionar els problemes en el saló de casa perquè saben que allò que passa a dins es reprodueix fora del cercle”, va afegir.
Per a Ortuño, son intel·ligents les famílies que coneixen les dos caixes dels fills i filles: la caixa de les coses que els encanten i la caixa de les coses que no els agraden, els fa mandra o de les que sovint s’escaquejen.
Semàfor intel·ligent
En la xarrada, el psicòleg Antonio Ortuño va exposar amb molt de sentit de l’humor i un llenguatge planer situacions reals de problemes quotidians i ens presentà la tècnica útil del semàfor intel·ligent. El com actuar així com les possibles reaccions.
- Semàfor vermell: decisions que, sols, prenen mares o pares
- Semàfor groc: decisions que mares i pares negocien amb filles i fills
- Semàfor verd: com confiem en les decisions que prenen els nostres fills i filles
Semàfor roig: quan mares o pares decidim o com dir “NO”
Així el psicòleg va exemplificar en situacions reals quan decidim el color Vermell – que vol dir NO-, què ocorre i com hem d’actuar davant situacions reactives provocades pel No. “Quan diguem ‘NO pots seguir mirant la tele’, hi ha una reacció emocional (cabreig) i es molt important empatitzar, atendre l’emoció i connectar, fer un acostament amable amb l’emoció i amb quatre paraules – ser molt breus, emprant les paraules “comprenc” o “entenc”
El dir “NO” comporta també l’estratègia de la insistència o pitjor encara la manipulació. “A la manipulació cal llevar-li tot el valor, contextualitzar-la, no discutir-la, no atorgar-li realitat perquè eixa estratègia no és pot tolerar i és el germen d’actituds violentes i manipuladores en la vida adulta”, assenyala.
El psicòleg va exposar que en el semàfor roig, mares i pares han de mantindre l’autocontrol emocional, està prohibit enfadar-se perquè l’estima i el suport a fills i filles és incondicional i no té res a veure amb la decisió que s’ha pres o la situació que s’ha generat. “No podem entrar al conflicte, hem de conèixer la reacció emocional que comporta el NO, ser amables en les emocions i firmes en el pensament, llenguatge i conducta”, destaca.
Semàfor groc: quan mares o pares decidim negociar una decisió amb fills i filles
En la tècnica del Semàfor Intel·ligent, el color groc és una oportunitat perquè decidisca els nostre fill i filla, és una oportunitat perquè aprenga responsabilitats. En aquest color s’ha de fer un acostament, una connexió amb tot allò de la caixa que els agrada als xiquets i xiquetes i dedicar més temps per a la il·lusió que per a l’obligació o la caixa que no els agrada. “Hem de tirar de la il·lusió, per plantejar alternatives i que el nostre fill o filla decidisca i mares i pares mantindre el control de les conseqüències”, destaca el psicòleg.
Com a exemple, Ortuño va posar l’exemple de quan fills i filles reclamen atenció, per alguna cosa de la caixa que els agrada:
Fill: – Fem una partida a la play?
Pare: – Clar, anem a jugar una partida a la play perquè he estat practicant un truc i he millorat molt, recolleix l’habitació en un moment i juguem.
“Hem connectat amb la il·lusió, amb allò que li agrada, per plantejar l’obligació de recollir la habitació, hem soltat dos coses al nostre fill o filla i ara te que decidir ell o ella: recollir l’habitació i jugar a la play i ell o ella tenen ara el control de les alternatives i nosaltres, mares i pares, tenim el control de les conseqüències” i afig amb humor “les alternatives ja no depenen de nosaltres, quedem alliberats i a l’espera i mentres i tant, seguim fent el sopar escoltant rock i tant contents”.
Semàfor verd: quan son els nostres fills i filles els que decideixen.
El semàfor verd és quan la decisió ja no és de mares i pares, està plenament delegada als nostres fills o filles. En este color és clau el respecte i la confiança en elles i en ells i no s’ha d’ intervindre ni invadir la decisió o l’espai que ja ha deixat de ser de mares o pares. “Si tornem a fer nostra una decisió que ja és d’ells o d’elles, fem l’error de no confiar i això és un límit a l’ evolució, a crèixer, a fer-se responsable, és també una demostració de desconfiança cap a les seues possibilitat i capacitats”, destaca Ortuño. En este color les famílies han de manejar les pors, les emocions i les desconfiances cap als fills i filles.
“Les contradiccions provoquen uns danys molt greus en les nostres fills i filles”
Com va destacar el psicòleg, “siga el color del semàfor que triem en cada situació, és molt important mantindre el mateix color en tres aspectes: pensaments, llenguatge i conducta, per evitar un estil educatiu contradictori”. I es que -segons Ortuño- quan passem del roig, al groc i al verd en la mateixa decisió o actuem diferent a allò que hem dit o pensem traslladem el caos als nostres fills i filles.
En esta manera de procedir diu Ortuño que “el pont es tambaleja fins al punt de la precipitació o la caiguda del nostre fill o filla perquè no troba sentit a res i perquè perdem tota la credibilitat com a pares i com a mares”. destaca Ortuño.
Per acabar, Antonio Ortuño va recomanar la lectura de les diferents publicacions editades.
Publicacions:
1.- Familias inteligentes: claves prácticas para educar.
2.- Quién cuenta cuentos a mis padres? 23 pequeñas metáforas que te ayudan a ejercer buenas prácticas educativas.
3.- Diferent material que es pot descarregar de forma gratuïta de la pàgina web de la CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnat).
A l’acte van assistir cinquanta mares i pares i va comptar amb la presentació de Màrius Fullana president de la FAMPA- València de mares de l’executiva.
